at buto a m
Perché in ven-e dlataula ‘l signor
ed sicuratna fan ed tuti i color;
at buto a meuj, at paciòco, a t’argiro,
atbato e t’arbato, attajo e a te stiro.
E quand it seslà bin en fila, bin anlignà
e mach i te spete d’esse anfornà,
a-j è ‘dcò chi, sercand ed dètepì ‘d gust,
dzora a te sbrinciaquaicòs senza sust.
Peui, quanditseurte da drinta col forn
e ‘l tòperfum a se spantia a l’antorn,
fin-a sensaaptit a venveuja ‘d mangete…
autrautr tense a tute le diete!
San-a merenda per i nòstripicin,
vejamaneraat bagna ‘l nònoantel vin;
a l’han create DònBaldò e TòniBrunè:
alimentpìgustos a podìonenfè.
Elsavej ‘d un-a ment e la bravura ‘d un-a man,
a l’han parejanventà del Piemonte el pan;
e a chi ne despresiaciamandene polenton,
a je stopoma ‘l bech con tanti bocon.
‘O pan dla mia terà, pan del Risorgiment,
fòrsimeisin-a, sensadubitportent;
a conta la Stòria che nòstrecontrà,
sioedcò liberasse per toaalvà.
Dime ghersin, confideme ‘n pòch…
se domanatdeisso ‘l batesim a D.O.C.,
itcherdenen che, tant bon e tant bel,
lassù a Stoccolma atdarìo ‘l Nobel?
Valeriano Raviri
Poesia premiata al concorso sul grissino a Lanzo, nel 1986
euj, at paciòco, a t’argiro,
atbato e t’arbato, attajo e a te stiro.
E quand it seslà bin en fila, bin anlignà
e mach i te spete d’esse anfornà,
a-j è ‘dcò chi, sercand ed dètepì ‘d gust,
dzora a te sbrinciaquaicòs senza sust.
Peui, quanditseurte da drinta col forn
e ‘l tòperfum a se spantia a l’antorn,
fin-a sensaaptit a venveuja ‘d mangete…
autrautr tense a tute le diete!
San-a merenda per i nòstripicin,
vejamaneraat bagna ‘l nònoantel vin;
a l’han create DònBaldò e TòniBrunè:
alimentpìgustos a podìonenfè.
Elsavej ‘d un-a ment e la bravura ‘d un-a man,
a l’han parejanventà del Piemonte el pan;
e a chi ne despresiaciamandene polenton,
a je stopoma ‘l bech con tanti bocon.
‘O pan dla mia terà, pan del Risorgiment,
fòrsimeisin-a, sensadubitportent;
a conta la Stòria che nòstrecontrà,
sioedcò liberasse per toaalvà.
Dime ghersin, confideme ‘n pòch…
se domanatdeisso ‘l batesim a D.O.C.,
itcherdenen che, tant bon e tant bel,
lassù a Stoccolma atdarìo ‘l Nobel?
Valeriano Raviri
Poesia premiata al concorso sul grissino a Lanzo, nel 1986
0
Perché in ven-e dlataula ‘l signor
ed sicuratna fan ed tuti i color;
at buto a meuj, at paciòco, a t’argiro,
atbato e t’arbato, attajo e a te stiro.
E quand it seslà bin en fila, bin anlignà
e mach i te spete d’esse anfornà,
a-j è ‘dcò chi, sercand ed dètepì ‘d gust,
dzora a te sbrinciaquaicòs senza sust.
Peui, quanditseurte da drinta col forn
e ‘l tòperfum a se spantia a l’antorn,
fin-a sensaaptit a venveuja ‘d mangete…
autrautr tense a tute le diete!
San-a merenda per i nòstripicin,
vejamaneraat bagna ‘l nònoantel vin;
a l’han create DònBaldò e TòniBrunè:
alimentpìgustos a podìonenfè.
Elsavej ‘d un-a ment e la bravura ‘d un-a man,
a l’han parejanventà del Piemonte el pan;
e a chi ne despresiaciamandene polenton,
a je stopoma ‘l bech con tanti bocon.
‘O pan dla mia terà, pan del Risorgiment,
fòrsimeisin-a, sensadubitportent;
a conta la Stòria che nòstrecontrà,
sioedcò liberasse per toaalvà.
Dime ghersin, confideme ‘n pòch…
se domanatdeisso ‘l batesim a D.O.C.,
itcherdenen che, tant bon e tant bel,
lassù a Stoccolma atdarìo ‘l Nobel?
Valeriano Raviri
Poesia premiata al concorso sul grissino a Lanzo, nel 1986
Perché in ven-e dlataula ‘l signor
ed sicuratna fan ed tuti i color;
at buto a meuj, at paciòco, a t’argiro,
atbato e t’arbato, attajo e a te stiro.
E quand it seslà bin en fila, bin anlignà
e mach i te spete d’esse anfornà,
a-j è ‘dcò chi, sercand ed dètepì ‘d gust,
dzora a te sbrinciaquaicòs senza sust.
Peui, quanditseurte da drinta col forn
e ‘l tòperfum a se spantia a l’antorn,
fin-a sensaaptit a venveuja ‘d mangete…
autrautr tense a tute le diete!
San-a merenda per i nòstripicin,
vejamaneraat bagna ‘l nònoantel vin;
a l’han create DònBaldò e TòniBrunè:
alimentpìgustos a podìonenfè.
Elsavej ‘d un-a ment e la bravura ‘d un-a man,
a l’han parejanventà del Piemonte el pan;
e a chi ne despresiaciamandene polenton,
a je stopoma ‘l bech con tanti bocon.
‘O pan dla mia terà, pan del Risorgiment,
fòrsimeisin-a, sensadubitportent;
a conta la Stòria che nòstrecontrà,
sioedcò liberasse per toaalvà.
Dime ghersin, confideme ‘n pòch…
se domanatdeisso ‘l batesim a D.O.C.,
itcherdenen che, tant bon e tant bel,
lassù a Stoccolma atdarìo ‘l Nobel?
Valeriano Raviri
Poesia premiata al concorso sul grissino a Lanzo, nel 1986
Perché in ven-e dlataula ‘l signor
ed sicuratna fan ed tuti i color;
at buto a meuj, at paciòco, a t’argiro,
atbato e t’arbato, attajo e a te stiro.
E quand it seslà bin en fila, bin anlignà
e mach i te spete d’esse anfornà,
a-j è ‘dcò chi, sercand ed dètepì ‘d gust,
dzora a te sbrinciaquaicòs senza sust.
Peui, quanditseurte da drinta col forn
e ‘l tòperfum a se spantia a l’antorn,
fin-a sensaaptit a venveuja ‘d mangete…
autrautr tense a tute le diete!
San-a merenda per i nòstripicin,
vejamaneraat bagna ‘l nònoantel vin;
a l’han create DònBaldò e TòniBrunè:
alimentpìgustos a podìonenfè.
Elsavej ‘d un-a ment e la bravura ‘d un-a man,
a l’han parejanventà del Piemonte el pan;
e a chi ne despresiaciamandene polenton,
a je stopoma ‘l bech con tanti bocon.
‘O pan dla mia terà, pan del Risorgiment,
fòrsimeisin-a, sensadubitportent;
a conta la Stòria che nòstrecontrà,
sioedcò liberasse per toaalvà.
Dime ghersin, confideme ‘n pòch…
se domanatdeisso ‘l batesim a D.O.C.,
itcherdenen che, tant bon e tant bel,
lassù a Stoccolma atdarìo ‘l Nobel?
Valeriano Raviri
Poesia premiata al concorso sul grissino a Lanzo, nel 1986
Perché in ven-e dlataula ‘l signor
ed sicuratna fan ed tuti i color;
at buto a meuj, at paciòco, a t’argiro,
atbato e t’arbato, attajo e a te stiro.
E quand it seslà bin en fila, bin anlignà
e mach i te spete d’esse anfornà,
a-j è ‘dcò chi, sercand ed dètepì ‘d gust,
dzora a te sbrinciaquaicòs senza sust.
Peui, quanditseurte da drinta col forn
e ‘l tòperfum a se spantia a l’antorn,
fin-a sensaaptit a venveuja ‘d mangete…
autrautr tense a tute le diete!
San-a merenda per i nòstripicin,
vejamaneraat bagna ‘l nònoantel vin;
a l’han create DònBaldò e TòniBrunè:
alimentpìgustos a podìonenfè.
Elsavej ‘d un-a ment e la bravura ‘d un-a man,
a l’han parejanventà del Piemonte el pan;
e a chi ne despresiaciamandene polenton,
a je stopoma ‘l bech con tanti bocon.
‘O pan dla mia terà, pan del Risorgiment,
fòrsimeisin-a, sensadubitportent;
a conta la Stòria che nòstrecontrà,
sioedcò liberasse per toaalvà.
Dime ghersin, confideme ‘n pòch…
se domanatdeisso ‘l batesim a D.O.C.,
itcherdenen che, tant bon e tant bel,
lassù a Stoccolma atdarìo ‘l Nobel?
Valeriano Raviri
Poesia premiata al concorso sul grissino a Lanzo, nel 1986